Pensamentum
En aquest apartat trobaràs idees, pensaments, reflexions, ........ trocets d'anima de persones amb un llarg recorregut en aquest Cami de Colors.
Que gaudeixis de la lectura!
A mitad del camino de la vida,
de repente me hallé en un bosque oscuro.
DANTE, LA DIVINA COMEDIA
Solitud, què és Solitud ? És un estat positiu o negatiu? Potser la definició més comú de solitud és la falta de companyia, i que tendim a vincular-la amb estat de tristesa, desamor, negativitat o depressió, obviant els beneficis que una soledat ocasional i desitjada ens poden aportar com a persones.
En la nostra societat és més freqüent trobar la soledat per accident, es a dir, contra el nostra desig, potser per una mala experiència o crisis emocional, en molt poques ocasions es buscada per trobar un lloc a un mateix, un lloc en solitud , però en una societat amb tant de soroll, nervis, estrés, ansietat, alta vida social, seria necessari, i es troba a faltar en moltes persones, aquest lloc imprescindible per construir-nos. No oblidem que una persona ens construeix o es crea a través de l'autoconeixement, virtuts i defectes, a la vegada que en la relació amb els altres, però aquest espai propi ha d'existir per poder veure'ns més enllà del que els altres ens veuen o volen que siguem, més enllà de les expectatives que ens varen inculcar, hem de mirar-nos en soledat amb nosaltres mateixos, recordem que la vida és dualitat, és contradicció, i hem de preguntar-li al nostre jo de dintre, no el de fora, què vol realment en aquesta vida, i és per aquests motius que hem de parar molta atenció en escoltar l'essència de la nostra ànima.
Quan l'esser humà vol escoltar un so que li és aliè, ¿oi que de forma natural et pares, deixes de fer soroll i poses atenció? No es pot escoltar conscientment quan mentre es parla, es pensa o ens movem, sense estar atents. La necessitat d'escoltar crea la seva pròpia quietud, és per això que quan volem escoltar en nostre interior hauríem de fer lo mateix i no evadir-nos de l'escolta, del silenci, de parar-nos, no deuríem córrer a buscar algo que ens entretingui com en moltes vegades fem, no busquem soroll, no busquem distracció, hem de parar i escoltar en el silenci les nostres emocions, els nostres sentiment, a través d'aquests aspectes què ens està dient la nostra ànima. L'ànima dona les seves senyals quan creu que estem fent en contra seva, crea un soroll dintre de nosaltres, en forma d'agonia, d'ansietat, de melangia, de por, de tristesa o depressió, ens està forçant a escoltar-nos, ens està cridant a que ens aïllem del soroll i parem atenció a curar-nos. Normalment si no estem acostumats a estar en silenci, amb nosaltres mateixos, al principi és com entrar en un bosc en la foscor, estrany, sinistre, ple de males herbes, de monstres terribles i de sorolls insuportables, com si estiguéssim en un malson, ens sentim com un nen atemorit que només desitja tenir a algú al seu costat que li doni protecció i seguretat i el pugui salvar, no creiem en nosaltres, i aquest és el gran repte, aprendre a través de la solitud a ser lliures de les nostres pors i poder conquerir la nostra llibertat com essers humans.
Una de les característiques principals del pilars de l'autoestima és el saber estar sol amb un mateix, fonamental per confiar en les nostres pròpies possibilitats i per la autoconsciència.
Molt poc ens ajudem esperant dels altres i fixant-nos en el que fan bé o malament, deuríem mirar-nos més i escoltar-nos per saber què esperem de fora que no tenim dintre i per això necessitem bons moments de solitud.
Petit Dejavu
http://petitdejavu.blogspot.com/